SALVADOR ESPRIU
EL POETA DE LA POSTGUERRA
LA OBRA D'ESPRIU ES DE LES MES BRILANT DE L'EPOCA I DESTACA PEL SEU CARACTER ABSOLUTAMENT ORIGINAL
Y LA SEVA PROFUNDITAT TEMÀTICA.
els aspectes que caracteritzen aquesta poesia són:
Referencies culturals i literàraries
·la mitologia de l'antic egipte
·la bìblia
·la mitologia grega·
·la literatura del barroc
Presència de mites
·mites de creació pròpia
·mites històrics
·mites extrets de diverses mitologies
Estil simbòlic i al·legòric
·simbols contruits a partir d'imatges de la natura i del mon de la infantesa del autor
la poesia s'articula al voltant de dos temes:
·LA MEDITACIÓ DOBRE LA CONDICIÓ HUMANA
temes de mort i llibertat
·LA PREOCUPACIÓ PER CATALUNYA I EL SEU DESTÍ
reflexiona sobre lhistoria i el desti de espanya.
Registres de la poesia d'espriu
·Registre liric o elegíac: reflexió sobre la mort.
·Regístre satíric: el poeta remarca aixó que de grotesc hi ha en situacions de la vida quotidiana
·Regístre civil: Poemes que s'adreçen a la col·l3ctiivitat amb un missatge moral molt elevat.
sábado, 8 de mayo de 2010
jueves, 18 de marzo de 2010
EXERCICIS SIMON, AVANTGUARDISME
L'avantguardisme
La literatura avantguardista engloba totes aquelles obres escrites al final del segle XIX i principis de segle XX que volen canviar l'estil imperant fins aleshores. No és un moviment sinó un conjunt de moviments que tenen en comú les ànsies de modernitat i el desig de renovació.
El futurisme
Un moviment destacat dins la literatura avantguardista ver ser el futurisme, que propugnava unes obres centrades en els avenços tècnics, en la velocitat, com a signes característics dels nous temps. Filippo Tommaso Marinetti va ser un dels seus líders més destacats.
Va tenir èxit sobretot en poesia, amb poemes escrits en infinitiu, sense gaires signes de puntuació, lloant les màquines i la guerra (fet que el va convertir en l'art oficial del feixisme) i alterant la sintaxi natural de la frase per provocar estranyesa.
Alguns autors destacats d'aquest moviment van ser Josep Vicenç Foix, Joan Salvat-Papasseit o Ramón Gómez de la Serna.
Ultraisme
L'ultraisme es pot considerar una evolució del futurisme o una oposició al modernisme que encara es conreava. Rebutjava l'ornamentació excessiva en l'art, que amagava l'essencial del missatge, i proposava imatges síntesi de diverses metàfores, per multiplicar el seu poder de suggeriment.
Va tenir molt de pes a Espanya i Llatinoamerica, on destaca el paper de Guillermo de la Torre.
Cubisme
El cubisme va ser un moviment nascut a les arts pictòriques, on es feien quadres basats en figures geomètriques. La seva adaptació a la literatura va suposar una nova atenció a l'aspecte gràfic dels textos, el paper dels espais en blancs, de la tipografia...
Guillaume Apollinaire va ser un dels principals conreadors d'aquest moviment, amb invencions com la del cal·ligrama, que donaria pas a la poesia visual. A Catalunya, el màxim exponent n'és Joan Brossa
Creacionisme
El creacionisme defensava que no hi havia separació entre l'art i la realitat, ja que l'artista, amb els seus textos, creava noves realitats igual que podria fer Déu. Tot i la coincidència de nom, no s'ha de confondre aquest moviment literari amb la teoria sobre la creació de la Terra.
Vicente Huidobro va ser un dels seus màxims exponents. Va escriure textos plens de metàfores sorprenents i éssers fantàstics.
Dadaisme
El dadaisme va suposar un pas més en la destrucció de les formes antigues. Liderat per Tristan Tzara, proposava abolir totes les convencions artístiques, fer obres antiartístiques, rebutjant la bellesa, lloant la violència i allò escatològic. S'aprecia en aquest moviment una forta influència de la Primera Guerra Mundial.
Les obres dadaistes també es preocupen de l'aspecte gràfic, incloent diversos materials en el text, cridant a la rebel·lió i la destrucció amb un nihilisme extrem. El seu nom ve de dada, una paraula sense sentit, primitiva.
Surrealisme
Per a molts el surrealisme s'ha de considerar apart de les avantguardes, és una de les seves evolucions. Altres, però, l'engloben dins aquest corrent pel seu afany trencador.
El surrealisme reivindica l'escriptura automàtica i la inclusió del món del somni per fer obres d'art realment originals. L'autèntica literatura ha de sortir del jo més profund, sense control racional (seguint les teories de la psicoanàlisi). Per això els textos surrealistes estan plens d'imatges impossibles i humor absurd.
La literatura avantguardista engloba totes aquelles obres escrites al final del segle XIX i principis de segle XX que volen canviar l'estil imperant fins aleshores. No és un moviment sinó un conjunt de moviments que tenen en comú les ànsies de modernitat i el desig de renovació.
El futurisme
Un moviment destacat dins la literatura avantguardista ver ser el futurisme, que propugnava unes obres centrades en els avenços tècnics, en la velocitat, com a signes característics dels nous temps. Filippo Tommaso Marinetti va ser un dels seus líders més destacats.
Va tenir èxit sobretot en poesia, amb poemes escrits en infinitiu, sense gaires signes de puntuació, lloant les màquines i la guerra (fet que el va convertir en l'art oficial del feixisme) i alterant la sintaxi natural de la frase per provocar estranyesa.
Alguns autors destacats d'aquest moviment van ser Josep Vicenç Foix, Joan Salvat-Papasseit o Ramón Gómez de la Serna.
Ultraisme
L'ultraisme es pot considerar una evolució del futurisme o una oposició al modernisme que encara es conreava. Rebutjava l'ornamentació excessiva en l'art, que amagava l'essencial del missatge, i proposava imatges síntesi de diverses metàfores, per multiplicar el seu poder de suggeriment.
Va tenir molt de pes a Espanya i Llatinoamerica, on destaca el paper de Guillermo de la Torre.
Cubisme
El cubisme va ser un moviment nascut a les arts pictòriques, on es feien quadres basats en figures geomètriques. La seva adaptació a la literatura va suposar una nova atenció a l'aspecte gràfic dels textos, el paper dels espais en blancs, de la tipografia...
Guillaume Apollinaire va ser un dels principals conreadors d'aquest moviment, amb invencions com la del cal·ligrama, que donaria pas a la poesia visual. A Catalunya, el màxim exponent n'és Joan Brossa
Creacionisme
El creacionisme defensava que no hi havia separació entre l'art i la realitat, ja que l'artista, amb els seus textos, creava noves realitats igual que podria fer Déu. Tot i la coincidència de nom, no s'ha de confondre aquest moviment literari amb la teoria sobre la creació de la Terra.
Vicente Huidobro va ser un dels seus màxims exponents. Va escriure textos plens de metàfores sorprenents i éssers fantàstics.
Dadaisme
El dadaisme va suposar un pas més en la destrucció de les formes antigues. Liderat per Tristan Tzara, proposava abolir totes les convencions artístiques, fer obres antiartístiques, rebutjant la bellesa, lloant la violència i allò escatològic. S'aprecia en aquest moviment una forta influència de la Primera Guerra Mundial.
Les obres dadaistes també es preocupen de l'aspecte gràfic, incloent diversos materials en el text, cridant a la rebel·lió i la destrucció amb un nihilisme extrem. El seu nom ve de dada, una paraula sense sentit, primitiva.
Surrealisme
Per a molts el surrealisme s'ha de considerar apart de les avantguardes, és una de les seves evolucions. Altres, però, l'engloben dins aquest corrent pel seu afany trencador.
El surrealisme reivindica l'escriptura automàtica i la inclusió del món del somni per fer obres d'art realment originals. L'autèntica literatura ha de sortir del jo més profund, sense control racional (seguint les teories de la psicoanàlisi). Per això els textos surrealistes estan plens d'imatges impossibles i humor absurd.
domingo, 17 de enero de 2010
EXERCICIS RENAIXENÇA
1.
-superba: D'una bellesa que imposa
-abadia: Edifici o conjunt d'edificis d'un monastir.
-salm: pregaria lloatória
-presbiteri: tipo de arquitectura litúrgica en donde viven los clerigos
-cel·la: espai de reclusió o enpresonament
-oratori: lloc destinat a la plegaria
-cisell: instrument que serveix per tallar materials consistents i durs.
-alabastre: varietat de guix.
-garric: arbust de fulles coràcides, verdes i lloents
5.
-De les coses del pasat
-una visió nostàlgica
-les esglesies
6.
Para dels llocs on frecuentaba, dels amics que coneixia de els seus amors, costums y records del pasat, i els evoca amb nostàlgia.
7.
ubi sunt
9- UBI SUNT (recorda l'antiga esplendor i la bellesa d'una cosa humana desapareguda)
10-
12-
-superba: D'una bellesa que imposa
-abadia: Edifici o conjunt d'edificis d'un monastir.
-salm: pregaria lloatória
-presbiteri: tipo de arquitectura litúrgica en donde viven los clerigos
-cel·la: espai de reclusió o enpresonament
-oratori: lloc destinat a la plegaria
-cisell: instrument que serveix per tallar materials consistents i durs.
-alabastre: varietat de guix.
-garric: arbust de fulles coràcides, verdes i lloents
5.
-De les coses del pasat
-una visió nostàlgica
-les esglesies
6.
Para dels llocs on frecuentaba, dels amics que coneixia de els seus amors, costums y records del pasat, i els evoca amb nostàlgia.
7.
ubi sunt
9- UBI SUNT (recorda l'antiga esplendor i la bellesa d'una cosa humana desapareguda)
10-
- La desaparició dels cants dels monjos: els compara amb el cant de les verderoles que acaba quan van al niu.
- La pervivència dels dos campanars: com uns gegants que esperen.
- Els roures i les masies: les compara amb ovelles i fent referència a l'anterior, també els compara amb els pastors que vigilen aquestes ovelles.
12-
- Dels romànics altars no en queda rastre - altera l'ordre de la frase donant importància a la paraula altar.
- Sols encara hi ha drets dos campanars - dona dinamisme al text i permet que la paraula campanars rimi amb altars.
jueves, 14 de enero de 2010
Suscribirse a:
Entradas (Atom)